La Gralla i la Dalla

Aquell grup de poetes, liderats pel Francesc Pane i el Josep Borrell, que vam comencar a fer coses a partir dels anys 75 a la residència dels Franciscans a Lleida,publicant llibres, publicant poesia al Diari de Lleida, impulsant la figura del Màrius Torres, amb el canvi del nom de l´institut pel nom del poeta,i tantes coses

Aquí tenim tantes figures prominents de Lleida tots amb pilotes, tapats per les caixes d´ous que ens recorden tantes coses.La foto, he perdut els negatius com es perden tantes coses, com tants amics que no han pogut aguantar tants sotracs del barco, com el Toni Castellserà i tants altres.
Tots ells sortits de col·legis de seminaris, o residencies de frares.

Tots ells catedràtics, diputats, ex directors I.E.I i jo després de 1000 històries, repartint correu aquí a Holanda, amb la càmera a la butxaca i un bolígraf a la ma , per escriure per les cantonades i d´emanar a tants museus buits que vinguin a veure la meva feina, o alguna revista per publicar alguna cosa, si fa 35 anys vaig fer una foto de totes aquestes eminències amb pilotes, que puc tindre guardat a la selva del cap de casa.
Aquí els poemes que vaig publicar al Llibre cuixes i queixes el 76

marzo 29, 2012. Uncategorized.

3 comentarios

  1. Acòlits de les Arts replied:

    A Vegades la vida pot ser molt ingrata amb els artistes. Admiro la tenacitat que alguns mostreu desafiant el llop de la indiferència.
    Gracies pel teu treball Angel.

  2. Ros Angel replied:

    Angel Ros
    Palabras y fotos
    http://www.ros5.wordpress.com
    Aqui podeu trobar coses de la meva etapa de carter
    Aqui podeis encontrar cosas de mi epoca de cartero

  3. Ros Angel replied:

    Un cotxe i mirant com

    el vent bufe, les rames

    ballen i de tant en tant

    un rAmat de fulles es

    fiquen a volar.

    Aqui escoltant la radio

    i mirant com les bromes

    corren i un raig de

    sol il.lumina el paisatje.

    Cuantas veces pensaba

    que pasaban cosas,

    pero en realidad

    no pasaba nada.

    Solo un susurro del

    viento convertido

    en fantasma.

    Como no van a pasar cosas.

    siempre pasa algo,

    el sol se mueve lentamente,

    las hojas bailan,

    los pajaros vuelan

    en el horizonte,

    el rio canta

    y mi corazón Hay mi corazón es un

    misterio, como las letras que

    escribo.

    Siempre me habian dicho,

    que mi corazón era mio,

    mis manos eran mias,

    que mi casa era mia,

    pero eso no es verdad del todo.

    Como mis dientes, eran tan

    mios que los he perdido,

    o las horas son tan mias

    que se van.

    Pasan los anos y sigo

    con los ojos mirando,

    hacia donde se van

    los pajaros.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Trackback URI

A %d blogueros les gusta esto: