La Gralla i la Dalla
Aquell grup de poetes, liderats pel Francesc Pane i el Josep Borrell, que vam comencar a fer coses a partir dels anys 75 a la residència dels Franciscans a Lleida,publicant llibres, publicant poesia al Diari de Lleida, impulsant la figura del Màrius Torres, amb el canvi del nom de l´institut pel nom del poeta,i tantes coses
Aquí tenim tantes figures prominents de Lleida tots amb pilotes, tapats per les caixes d´ous que ens recorden tantes coses.La foto, he perdut els negatius com es perden tantes coses, com tants amics que no han pogut aguantar tants sotracs del barco, com el Toni Castellserà i tants altres.
Tots ells sortits de col·legis de seminaris, o residencies de frares.
Tots ells catedràtics, diputats, ex directors I.E.I i jo després de 1000 històries, repartint correu aquí a Holanda, amb la càmera a la butxaca i un bolígraf a la ma , per escriure per les cantonades i d´emanar a tants museus buits que vinguin a veure la meva feina, o alguna revista per publicar alguna cosa, si fa 35 anys vaig fer una foto de totes aquestes eminències amb pilotes, que puc tindre guardat a la selva del cap de casa.
Aquí els poemes que vaig publicar al Llibre cuixes i queixes el 76
Palabras y fotos 
Acòlits de les Arts replied:
A Vegades la vida pot ser molt ingrata amb els artistes. Admiro la tenacitat que alguns mostreu desafiant el llop de la indiferència.
Gracies pel teu treball Angel.
marzo 29, 2012 at 3:32 pm. Enlace permanente.
Ros Angel replied:
Angel Ros
Palabras y fotos
http://www.ros5.wordpress.com
Aqui podeu trobar coses de la meva etapa de carter
Aqui podeis encontrar cosas de mi epoca de cartero
noviembre 14, 2013 at 12:52 pm. Enlace permanente.
Ros Angel replied:
Un cotxe i mirant com
el vent bufe, les rames
ballen i de tant en tant
un rAmat de fulles es
fiquen a volar.
Aqui escoltant la radio
i mirant com les bromes
corren i un raig de
sol il.lumina el paisatje.
Cuantas veces pensaba
que pasaban cosas,
pero en realidad
no pasaba nada.
Solo un susurro del
viento convertido
en fantasma.
Como no van a pasar cosas.
siempre pasa algo,
el sol se mueve lentamente,
las hojas bailan,
los pajaros vuelan
en el horizonte,
el rio canta
y mi corazón Hay mi corazón es un
misterio, como las letras que
escribo.
Siempre me habian dicho,
que mi corazón era mio,
mis manos eran mias,
que mi casa era mia,
pero eso no es verdad del todo.
Como mis dientes, eran tan
mios que los he perdido,
o las horas son tan mias
que se van.
Pasan los anos y sigo
con los ojos mirando,
hacia donde se van
los pajaros.
noviembre 14, 2013 at 2:15 pm. Enlace permanente.