Melon,melon
Aquest temps
que m’empeny amagar/me
en mig dels llençols.
I que m’omple de
malenconia.
aquest temps.
Es octubre
fa bon temps.
Els padrins surten
a fora a passejar.
Sona una sirena
a m’algu no li ha
sentat be el bon temps.
I les histories es repeteixen
amb una forca magnètica
impressionant.
Tots van corren i cada
vegada mes depressa
per arribar sempre
al mateix puesto.
I jo hem d’espego m’elevo
per tornar a caure com
sempre sobre la lava
del volcà.
Hem pensava que de
tant en tant hem podria
escapar.
I d’escobrir monts amagats
i relliscar per sobre de
l’aigua blava.
I el secret hem dona
petons a la galta,
hem mira de reüll amb
una cantonada i d’espres
s ‘amaga com si mai
hagués existit.
I ara bufa el vent
he amuntegat les cartes
fico a carregar la bateria
preparo el cafè
Enxufo la calefacció
i de repent la casa
sa omplert de silenci
amb bufades de vent.
Si no fessin soroll igual
no podria disfrutar d’aquest
silenci.
Que i farem
igual hem tinc de disfressar
i buscar/me una gorra ben alta Que i farem
I tants llenguatjes que no entenc
com aquest vent que
parla ara.
Com la secada del
meu país.
Com aquell tren de
Suïssa que sempre passava
meticulosament a l’hora
i sempre vuit.
Oh! Dios mío
igual será mas inteligente
el robot que estas creando
solo cables sin interferencias
caramas i sensores.
El día que puedas
comer melón melón
La pantalla se pondrá
completamente en blanco
Palabras y fotos 