Ha nevat i fa fred
Ha nevat I fa fred,
es el sol holandes ,que
tants poetes i pintors han cantat.
Ahir ja van fer la primera corrida
de patinatge sobre la natura.
Quina aventura ,traspassar ponts
a sobre dels canals.
Gel i sol donat/se la ma.
als canals segur que algú
ja ha muntat el xiringuito,
per vendre sopa i xocolata
quina calor.
Rezo en el mercado
Rezo en IKEA
Pido que circulen las cosas,
que circule el corazón.
Que no tengan de morir
de hambre o de pena los artesanos.
Sueno y sueno.
Mirando una foto
de Paris en IKEA.
a la n le falta el sombrero espero que algun dia lo pueda recuperar
Xart, L’escultor del Alt Urgell
Xart L’escultor de L’alt Urgell
Aquestes ratlles les escric amb homenatge a Xart, I tants amics, que no han pogut veure totalment plasmats els seus somnis i ens han deixat pel camí.
Vaig coincidir tres o quatre vegades amb el Xart, vaig estar a casa seva d’Organya i admirar el seu treball, també fer fotos de les escultures pel campionat de vol lliure de l’alt Urgell, una copa amb forma de ala realment admirable, espero que el seu treball hagi trobat un racó per poder ser conservat.
Igual es que no hem fet lo suficientment be les coses! Igual es que hem ficat el llisto molt alt, ho ens el han ficat massa alt.
Però el cert es que la feina del Xart de volgué portar l’art a les muntanyes va ser tant utòpic com admirable, per tots aquells que com jo admiren tant els nostres Pirineus. Tant espai encara totalment verge, tantes masies abandonades, que amb les noves tecnologies poden ser espais envejables per la creació i el contacte amb la terra.
Be la primera vegada que vaig conèixer el Xart devia tindré 15 o 16 anys i feia auto stop a Ponts jo venia de Lleida la ciutat dels meus somnis i perquè es com una núvia cada vegada mes maca i amb mes ponts, devia ser el 75 o 76.
Anava amb un mini de color vermell, melena i ulleres una mica caigudes sobre el nas i a tota pastilla, vam començar a parlar com si ens haguéssim conegut de tota la vida, creuar Ponts i amb direcció les muntanyes com un coet, i al arribar a l’altura de Sols de Riu, on es ara la Presa de Rialb.
Hem diu amb aquest cotxe li passa algo, agafava ben fort el volant i seguíem a tope, amb aquest cotxe li passa algo, trec el cap per la finestra i la roda de radera treia xispes com un esmolet,
La foto es del cartell d’una exposició del Xart, jo tic fotos espero algun dia puguin sortir si soc capas de ficar ordre al munt de caixes que tinc amuntegades pel cap de casa.
Que no tanquin el tren de la Pobla de Segur
Que no tanquin el tren de la Pobla de Segur
15 anys i d’excursió al Barranc de l’infern.
Les motxilles preparades i anar a d’es
cobrir el mon, quan vaig pujar al tren tot ple d’excursionistes i escaladors, la llibertat no es que es respirava, la llibertat era allà, el tren parava a cada estació i al arribar a les muntanyès no sabia cap on mirar, al entrar als túnels sentia una reverencia per tots els que havien picat allà, el tren continuava la seva marxa entre pantans i muntanyes cada vegada mes altes i treien el cap per la finestra veia els escaladors, quin respecte. S’emblava impossible que poguessin estar emparrats.
El tren s’amagava als túnels i de tant en tant un raig de llum hem deia que podia mirar.
Aquells joves carregats de cordes, tot sembla que la llibertat era un grup de joves que anava a caminar.
Tenia moltes cares, tenia molts ulls, portava guitarres i ganes de cantar.
Selles, Tremp, La pobla de Segur, canviava la cara el paisatge i podies mirar lluny, que el tren amb el seu triqui,traqui hem va ensenyar.
Al arribar a Collegats, ja no ho puc explicar, no es una escultura son milions de cares i boscos tots ficats allà..
Que no falti la musica, que no s´apagui el foc
Plou i els records es
paseijen .
Es la teulada de la cademond
la que canta.
L´aigua segurament es
la mateixa
i ha passat el temps
Pero encara treu fum la foguera.
El Rey Cascales
El Rey Cascales
la foto esta feta al Si o No 1984
Un gran amic el Rey Cascales, dipositari de la memòria del despertar de la segona meitat del segle passat a Lleida, realment si al país I agues voluntat de preservar certes coses s’organitzaria algo per guardar i classificar aquest material, jo penso que no son les institucions publiques, que potser també, sinó la societat civil que tindria d’intentar preservar aquest patrimoni.
A mi quan me presentat amb algun concurs i ell estava de jurat sempre ma puteijat, però inclòs per això igual l’hi tinc de donar les gràcies.
Quan van fer unes sessions de fotos amb el centre fotogràfic i poder mirar tal com es movia i ficava la il•luminació.
Quan vam fer el primer vídeo comercial que es va presentar a la fira sant miquel, sobre els nous regadius amb gota gota per CODES que treballaba el 1982, i tants moments per les nits de Lleida si es podrien contar moltes historie si d’això estaria be que parlessin les seves fotos.
I la foto que tenia penjada a casa seva, que va fer un amic seu amb la sombra d’un toro amb banyes, corrent pels sant fermins, es digna de ser penjada al Museu Morera.
Encara ment recordo al Mico Nu un lloc que va ser amb els meus 17 anys començava a d’escubrir la vida, increïble els moments que vaig passar al Mico Nu, molts cops amb la Polonia, increïble veure al Rey Cascales rodejat de xiquetes i portant muletes, d’espres de que va tenir l’accident.
Palabras y fotos 