L ‘home del cel blau
No es facil la comunicación existen muchos mundos,muchas realidades diferentes y
algunas veces chocan entre si,esto se produce en la superficie,pero en el fondo
todos compartimos el mismo dolor de no terminar de ser reales.
Volved nubes,con un mes de vacaciones hay suficiente
Llevamos un mes sin ver practicamente una nube y haciendo un sol de verano en primavera
aqui en holanda y lo cierto es que yo ya las encuentro en falta,pero se lo dije a mi vecina y
me contesto que llueva pero por la noche.
Esa fuerza centrifuga que siempre me arrastra a la superficie
Se ordenan las cosas
y se escapan corriendo
pasa todo tan deprisa.
Esa fuerza centrifuga
que siempre me arrastra
a la superficie.
La calma mira el moviment i em deixa perplex la situació
1986
Es la foto del catalogo de mi primera exposición
Sant Jordi 07
Ara paseijo pels carrers de
Lleida, i et comprare una rosa
i si el trobo aquell llibre que
fa tants anys volia comprar/te.
Encara vole aquella bandera
que fa tan de temps vam penjar,
ens ha dut per tants costats,
ens ha paseijat per tans paisatjes
hem trobat tantes cares i
com es transformen.
Encara sento amb emoció
aquelles paraules escrites
sobre una paret vella,
obrin escletxes amb aquells
carres petrificats de po,
No ha marxat del tot la po
be i marxe, i quan estic
despistat hem toque amb el
seu dit terrible obliagan/me
ha refugiar/me a les arrels
d’aquell abre que de tant en
tant torne ha florir.
El espacio a veces esta lleno de meteoritos
Hay que parar o cambiar de dirección
Espectador del temps
Espectador del temps
somni indescriptible.
Buscador de l’imposible,
desig absolutament realitzable
mirador del que passa.
Somniar,somniar despert
particep de tot
realitat descoberta.
Anar a pendre
el cafe i
deixar mil pessetes
de propina.
Figueres 1984
Els dies s’allarguen
Els dies s’allargen
tinc nostalgia de lluny,
a la radio s’onen
cançons que hem toquen el cor.
Els amics que estan lluny
els tinc a prop de vegades.
Máguiques paraules que
traspasen fronteres.
Que no falten oasis en el desierto
He conseguido levantar
el vuelo con un ala herida.
Solo pido que las montañas
no sean demasiado altas
para no volver a chocar.
Que no se cierren
las luces,
que no se retiren
los actores.
Que no se pierda
tu fuerza,
que encuentre luz
tu universo.
Este café tan
bueno que ahora
estoy bebiendo,
que no le sepa
amargo aquellos
que lo han cultivado.
Que no falten oasis
en el desierto,
pozos y palmeras
camellos y burros
iglesias y sombras
para descansar.
Una vista de la exposición
Pfennings
Woninginrichting
Industriestraat 5/11
Sittard Holanda
Angel Ros, Foto expositie