Que no tanquin el tren de la Pobla de Segur
Que no tanquin el tren de la Pobla de Segur
15 anys i d’excursió al Barranc de l’infern.
Les motxilles preparades i anar a d’es
cobrir el mon, quan vaig pujar al tren tot ple d’excursionistes i escaladors, la llibertat no es que es respirava, la llibertat era allà, el tren parava a cada estació i al arribar a les muntanyès no sabia cap on mirar, al entrar als túnels sentia una reverencia per tots els que havien picat allà, el tren continuava la seva marxa entre pantans i muntanyes cada vegada mes altes i treien el cap per la finestra veia els escaladors, quin respecte. S’emblava impossible que poguessin estar emparrats.
El tren s’amagava als túnels i de tant en tant un raig de llum hem deia que podia mirar.
Aquells joves carregats de cordes, tot sembla que la llibertat era un grup de joves que anava a caminar.
Tenia moltes cares, tenia molts ulls, portava guitarres i ganes de cantar.
Selles, Tremp, La pobla de Segur, canviava la cara el paisatge i podies mirar lluny, que el tren amb el seu triqui,traqui hem va ensenyar.
Al arribar a Collegats, ja no ho puc explicar, no es una escultura son milions de cares i boscos tots ficats allà..
Que no falti la musica, que no s´apagui el foc
Plou i els records es
paseijen .
Es la teulada de la cademond
la que canta.
L´aigua segurament es
la mateixa
i ha passat el temps
Pero encara treu fum la foguera.
El Rey Cascales
El Rey Cascales
la foto esta feta al Si o No 1984
Un gran amic el Rey Cascales, dipositari de la memòria del despertar de la segona meitat del segle passat a Lleida, realment si al país I agues voluntat de preservar certes coses s’organitzaria algo per guardar i classificar aquest material, jo penso que no son les institucions publiques, que potser també, sinó la societat civil que tindria d’intentar preservar aquest patrimoni.
A mi quan me presentat amb algun concurs i ell estava de jurat sempre ma puteijat, però inclòs per això igual l’hi tinc de donar les gràcies.
Quan van fer unes sessions de fotos amb el centre fotogràfic i poder mirar tal com es movia i ficava la il•luminació.
Quan vam fer el primer vídeo comercial que es va presentar a la fira sant miquel, sobre els nous regadius amb gota gota per CODES que treballaba el 1982, i tants moments per les nits de Lleida si es podrien contar moltes historie si d’això estaria be que parlessin les seves fotos.
I la foto que tenia penjada a casa seva, que va fer un amic seu amb la sombra d’un toro amb banyes, corrent pels sant fermins, es digna de ser penjada al Museu Morera.
Encara ment recordo al Mico Nu un lloc que va ser amb els meus 17 anys començava a d’escubrir la vida, increïble els moments que vaig passar al Mico Nu, molts cops amb la Polonia, increïble veure al Rey Cascales rodejat de xiquetes i portant muletes, d’espres de que va tenir l’accident.
Las nubes esperando y el sol de vez en cuando sacando la cabeza iluminando los campos de trigo, no consegui en la fotografia sacar los colores, la cámara no siempre consigue captar el momento tal cual
Las nubes
No t’esperava i mas
vingut a veure.
Ficant color pels carrers
donant vida a les poques
fulles que queden.
Rentam la cara que
tinc ganes de riure
Somos algo pequeño
que se hace grande
y algo grande que
se hace pequeño.
Como armonizar esa
expansión y esa contracción!
Aquel punto que el pajarito
rompe el huevo.
Aquel punto que tu me
tocas la mano.
Aquel punto que parece
que algo se hace real.
Ese movimiento de las
ramas de los árboles
Silbando en el viento.
ese movimiento de las
Nubes en el cielo.
esas gotas mojando
el suelo.
Este noviembre totalmente
seco en Holanda.
Esa pasión tuya por
rozar la perfección
Aquel, perdido en el
pasado, recibiendo a la
policía haciendo el pino.
Es fácil fallar,
el mundo es tan complejo
Si lo miras de según que lado
El corazón bombea solo
la sangre circula sola
Las nubes
hay las nubes.
Vienen y van
Y cualquier rayo de
Sol es un autentico milagro
Y el reloj se me para
si no le doy cuerda.
Estoy aqui sentado
sin esperar
Pero esperando…..
