Cel blau amb bromes blanques.

Igual que los pajaros voy
cantando.
Acariciarte las manos
como esta manana.

Ara plou, la casa esta calenta,
les gotes acaricien el jardí.
El jardí esta mullat,els ocells
canten,es una de les coses
que m´agrada d´holanda.
El temps passa d´epressa
i t´empeny per camins que
mai àuria imaginat.
I les fronteres son reals
i no sempre tinc la forca
per traspassar-les.
La ventaxa de canviar de lloc
es que t’obliga a mirar les
coses des de d´altres situacions.

El cel es gris,
els arbres estan sense fulles,
vaig amb cotxe i a la
parada d´autobús,
una parella estimat-se.

Cel blau amb bromes blanques.
Les gotes d´aigua rellisquen
pel vidre de la sala que juguen
els nens,
Molts cops els camins van lligats
amb les fronteres, agafes un camí
camines i camines…
El sol d´eixa de brillar
com tu coneixes i la gent
parla paraules que no entens.
Aixo també serveix per descansar
del sol i les paraules que tan fet créixer.

No bufis tan que s´acaben els mistos
aixo o vaig escriure l´any2000