Podría escribir, pero si tu no me hubieses puesto la tinta en el tintero, no serviría de nada, no seria ni aire, ni semilla ni mar, ni rio, ni sueno

IMG_9724aoo

septiembre 6, 2015. Uncategorized.

6 comentarios

  1. Mina Barrado replied:

    Entretenida
    nuestra diversidad
    nos alimenta.

    En los colores
    viven luces y sombras
    que se entremezclan.

    Besos!

  2. Mina Barrado replied:

    La primera palabra es “entretejida”. El corrector me jugó una mala pasada…

  3. Ros Angel replied:

    Us situo. Jo asseguda a la taula del menjador. I ella, ma mare, a la cuina fent el dinar. És divendres i a fora plou. Sembla un escenari normal, oi? Doncs no ho és. No ho és perquè fa uns mesos que visc sola i quan fas aquest pas et creus gran, independent i inclús, a vegades, madura i preparada pel que diuen que és la vida moderna. Però llavors arriba aquell dia en què olores els records de la teva infantesa i descobreixes que ets igual o més petita que mesos abans.
    Vivim a tota pressa i mirant-nos el melic. Deixem de banda els sentiments i ens endinsem dia rere dia en un bucle de feina i superficialitat. Llavors trepitges, caus de morros a terra i despertes. I què queda després? La feina? El teu pis? El teu compte corrent? O pot ser el teu perfil de Facebook? No. No us enganyeu. Quan caus i no veus altra alternativa que aixecar-te queda exactament el mateix que quan erets petit: els pares.
    Us convido a fer un exercici. Tanqueu un segon els ulls i imagineu l’olor del millor plat de la vostra mare. Els macarrons al forn, el pollastre amb salsa, el caldo, les mandonguilles… I què tal si rescates de la teva memòria el flaire dels seus llençols? I el de la seva pell? Justament en aquests records és on dorm la clau de la teva felicitat, aquella que busques entre l’absurditat de la rutina. L’altre dia vaig llegir: “Hi ha persones que busquen la felicitat, d’altres la creen”. Una cita tan senzilla que serveix perquè t’adonis que, realment, no hi ha més fortuna que la que tu mateix decideixes construir.
    Molts pensareu que aquest és el rollo de sempre. Que si sentiments, records, felicitat, família… D’acord doncs, endavant, seguiu amb els discursos plens d’ego, de superioritat i falsa elegància social. Continueu explotant la vostra individualitat i alimenteu, encara més, la virtuositat de sentir-vos importants.
    Sabeu què passa? Que com més gran em faig, més infantil es torna el meu cor i les seves necessitats. Quines coses té la vida que ara, amb 26 anys, m’ensenya que no hi ha millor forma de madurar que rient, estimant i deixant-me estimar.
    Us deixo que ma mare em crida. He de parar taula. Una dosis de felicitat diària, m’espera al plat. La resta, asseguda al meu voltant.

    Marta Romera

  4. Wynajem biur replied:

    Wynajem biur

    Podría escribir, pero si tu no me hubieses puesto la tinta en el tintero, no serviría de nada, no seria ni aire, ni semilla ni mar, ni rio, ni sueno | Palabras y fotos

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Trackback URI

A %d blogueros les gusta esto: