Si no hubiesen estrellas y árboles seria absurdo sonar.

IMG_6614oo

Anuncios

mayo 16, 2015. Uncategorized.

One Comment

  1. Ros Angel replied:

    Comenzamos con Joan Salvat i Papasseit, un poeta español, máximo representante del futurismo en la literatura en lengua catalana que nació tal día como hoy de 1894. Se popularizó su figura a partir de los años 60, gracias sobre todo a los artistas del mundo de la Nova Cançó. Hoy en día, está considerado como uno de los escritores catalanes más importantes del s. XX.
    Les dejamos el poema “Tot l’enyor de demà”.
    “Ara que estic al llit
    malalt,
    estic força content.
    – Demà m’aixecaré potser,
    i heus aquí el que m’espera:
    Unes places lluentes de claror,
    i unes tanques amb flors
    sota el sol,
    sota la lluna al vespre;
    i la noia que porta la llet
    que té un capet lleuger
    i duu un davantalet
    amb unes vores fetes de puntes de coixí,
    i una rialla fresca.
    I encara aquell vailet que cridarà el diari,
    i qui puja els tramvies
    i els baixa,
    tot corrent.
    I el carter,
    que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
    perquè no sé el secret
    de les altres que porta.
    I també l’aeroplà
    que em fa aixecar el cap
    el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
    I les dones del barri,
    matineres,
    qui travessen depressa en direcció al mercat
    amb sengles cistells grocs,
    i retornen
    que sobreïxen les cols,
    i a vegades la carn,
    i d’un altre cireres vermelles.
    I després l’adroguer,
    qui treu la torradora del cafè
    i comença a rodar la maneta,
    i qui crida les noies
    i els diu: – Ja ho té tot?
    I les noies somriuen,
    amb un somriure clar,
    que és el biaume que surt de l’esfera que ell volta.
    I tota la quitxalla del veïnat
    qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
    i no anirà a l’escola.
    I els cavalls assenyats,
    i els carreters dormits
    sota la vela amb punxa,
    que dansa en el seguit de les roderes.
    I el vi que tants dies no he begut.
    I el pa,
    posat a taula.
    I l’escudella rossa,
    fumejant.
    I vosaltres amics,
    perquè em vindreu a veure
    i ens mirarem feliços.
    Tot això bé m’espera,
    si m’aixeco,
    demà.
    Si no em puc aixecar,
    mai més,
    heu’s-aquí el que m’espera:
    – Vosaltres restareu,
    per veure el bo que és tot:
    i la Vida
    i la Mort”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Trackback URI

A %d blogueros les gusta esto: