Dependiente de tu sol,de tu lluvia,de tus besos.

Sin título-1 copia

julio 26, 2009. Uncategorized.

8 comentarios

  1. Acòlits de les Arts replied:

    Als hospitals falten imatges a les parets de l’habitació, sembla com si el tedi naixés del seu propi buit.

  2. Ros Angel replied:

    es un misteri la vida perque les coses surten i d´altres no

  3. Josep del Méxic replied:

    Hi ha imatges que tenen molta força per asserenar l’ànim, i això és precisament el que convé per sanar, no en va diuen als malalts pacients, cal molta paciència, com em va dir una infermera, l’elefant es menja a trossets petits.

  4. Ros Angel replied:

    algun temps pensaba que les meves fotos eren necesaries, ara totom es fotograf

  5. Josep del Méxic replied:

    Mateu 20:1-16

    El Regne del cel s’assembla a un propietari que va sortir de matinada a llogar treballadors per a la seva vinya. Va acordar donar-los la paga d’un dia de treball i els envià al tros. Prop de les nou del matí, tornà a sortir i va veure a altres que estaven desocupats a la plaça. I els digué: Aneu també vosaltres a treballar a la meva vinya, i us pagaré el que sigui just. Així doncs hi van anar. Sortir de nou cap al migdia i a la mitja tarda, i va fer el mateix. Al voltant de les cinc de la tarda, sortir i va trobar a altres que també estaven sense feina, els preguntà: «Per què han estat aquí desocupats tot el dia? Perquè ningú ens ha contractat, contestaren. Ell els digué: «Aneu també vosaltres a treballar a la meua vinya. »
    Al vespre, l’amo de la vinya li va ordenar al seu capatàs: «Crida els treballadors i paga’ls el jornal, començant pels últims contractats fins arribar als primers.» Es van presentar els obrers que havien estat contractats prop de les cinc de la tarda, i cada un va rebre la paga d’un dia. Per això quan van arribar els que van ser contractats primer, esperaven que rebrien més. Però cada un d’ells va rebre també la paga d’un dia. Van començar a murmurar contra el propietari. Aquests que van ser els últims a ser contractats van treballar una hora – van dir -, i vostè els ha tractat com a nosaltres que hem suportat el pes del treball i la calor del dia. Però ell li va contestar: Amic, no estic cometent cap injustícia amb tu. És que no vas acceptar treballar per aquesta paga? Pren-la i vés-te’n. Vull donar-li a l’últim obrer contractat el mateix que et vaig prometre a tu. És que no tinc dret a fer el que vulgui amb els meus diners? O et fa enveja de que jo sigui generós? Així que els últims seran primers, i els primers, darrers.

    Aquesta és la crua realitat i la pedra de toc on tots som provats.

  6. Ros Angel replied:

    De fet no es lo mateix tindre un llapis que ser pintor

    • Josep del Méxic replied:

      Totalment cert el que dius, el temps posarà de manifest qui és qui.

  7. Ros Angel replied:

    perdona he anat molt rapit a contestar,esperem que la pau ens arribi a tots

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Trackback URI

A %d blogueros les gusta esto: