Homenatje a la primavera

aquest aire fresc,
aquest sol que fa
aquestes bromes que so
miren
Un colom esta roncan,
La lluna hem mire
sobre d’un abre,
el sol esta sortin.
Todo pasa muy deprisa
resvalando por la superficie,
Sento el vent i
veig la lluna.
He escollit un cami
d’anar per terra.
A m ‘aquet pais de vent
mar i D ‘Historia i
histories.
Qui sira el poeta que
canti la canço.
Qui sira el savi que sapiga
lleguir les pedres.
Te he sAlido ha buscar y
te tengo de decir que
no te encontrado,
pero el paisaje estaba
de fabula.Me empiezo
a sentir en casa
i ara hem menjare un
anec de l´emporda amb
bolets.
Bufe el vent
a montanya igual
tronara
Com us estimo bromes que deixeu pasar el sol
El sol surt i s´amaga
etre les bromes,
no fa fred ni calor
i en cuansevol moment
pot ploure.
Que mas quisiera yo
no necesitar nada,
pero necesito sal y azucar
Pasaba pel teu costat
i tenies els llavis
pintats.
El marbre blanc i
els llavis rosa,
semblaves tan real
que de vegades encara
et miro ara.
Plou i les fulles cauen
i busco les paraules per
pintarte cada dia un
altre cop.
Camins i camins que camvien
cuan tu tels vas miran.
Alçarme de bon mati,
fer una torrada i
anarme sota la figuera
a veure com surt el sol
quines figues.
Ahora escuchando la musica de un amigo,son las mismas canciones de hace años,ahora otra vez escribiendote a ti,
el dolor cerca la alegria cerca








